dimarts, 10 de febrer de 2015

La muntanya solitària

En la meva última visita als Alps voliem conèixer una muntanya misteriosa, la Pala di San Martino, érem a Cortina d'Ampezzo i vàrem partir cap al nostre últim objectiu del viatge. La Pala de San Martino amb una mica més de 3.000 metres, és prop de la localitat italiana de San Martino di Castrozza. Les imatges que havíem vist d'aquest preciós cim pagaven el viatge de dues hores llargues per anar a conèixer aquesta joia dolomítica.

Cimon della Pala, entre núvols
A l'arribar pels voltants de la zona i al poble en particular, ja varem respirar un ambient massa turístic i alhora curiós, com atrapat en un temps antic d'esplendor, poder per l'esquí, un altre factor que ens va xocar molt. 
El poble queda sota la vall i per començar la breu excursió que porta a peus de la impressionat muntanya cal deixar el cotxe dalt del port i començar una breu i senzilla excursió, fet que fa que sigui un lloc prou concorregut i, a més si hi sumem que hi ha una mena de restaurant o bareto a tocar d'un petit estanyol. 
Tot plegat és una barreja de sensacions molt estranyes, ens feia molta il·lusió conèixer aquesta muntanya, coneguda també com el Cervino dels Dolomites, però la sensació va ser agredolça. Tot l'entorn que hi ha és una pista d'esquí a l'hivern, fet que fa que l'aspecte no sigui gaire bonic, ja us ho podeu imaginar, gespa baixa, pocs arbres... i per rematar-ho tot, aquell bareto amb terrassa. Però aconseguint extreure tota la brossa a l'assumpte a davant nostre teniem una veritable meravella de la natura que, com a mínim, ens va deixar amb la boca oberta. El cim va estar gairebé sempre tapat per un mantell de núvols. 
El vespre no vàrem tindre bones llums i al matí següent, encara de nit, ja érem a peu de l'estanyol, però ni els núvols ni la llum van ser les millors. Però tot i això, no oblidaré mai la tarda, asseguts a dalt d'un turonet, només contemplant aquell espectacle de muntanya, sentint-nos petits, veient com els núvols jugaven a tapar i destapar la seva cara capritxosament i pensant amb la gent que la deu escalar... tot plegat una experiència mística. Penjo un parell de fotografies que vaig salvar d'aquella jornada. Espero que us agradi aquest preciós cim dolomític.

Primeres llums al Cimon della Pala