dimarts, 23 de juny de 2015

Exposició: Costa Brava, obsessió per la puresa



Em fa il·lusió anunciar-vos que el proper dia 11 de juliol presentaré la primera exposició que faig en solitari. Les imatges que s'hi podran veure són una mostra del treball que estic realitzant a la Costa Brava en els darrers anys. Moltes d'elles són fotografies ja icòniques de la Costa Brava, on l'objectiu que persegueixo és immortalitzar aquelles cales i racons que encara perduren en un important grau de puresa i que encara no estan del tot contaminades per la mà de l'home, i també aquells que comencen a perillar i caldria tenir encara més cura si cal, degut al seu valor natural. 

Esteu tots convidats el proper dia 11 de juliol a les 19h a La Createca, al carrer Comte Borrell 122 on farem la inauguració. L'exposició es podrà veure fins el dia 11 d'agost.



dissabte, 6 de juny de 2015

III Rally Segura Viudas

Fa uns dies publicava en l'última entrada del bloc una prèvia amb la il·lusió que em feia participar en el Rally Segura Viudas d'enguany. El que no em podia imaginar seria el resultat final. Quan el passat dimecres es va fer pública la galeria de les 50 fotografies seleccionades, en veure que en tenia una entre elles, ja era tot un privilegi. El resultat em va sorprendre tant que, sense saber encara el veredicte final, vaig desestimar qualsevol possibilitat de rebre premi, i quan vaig saber que havia obtingut el primer premi de fauna la il•lusió va ser màxima!

La fotografia guanyadora és una granota comuna al riu Bitlles que va posar-se molt bé entre les algues.

Granota comuna, al riu Bitlles, primer premi categoria fauna
Un any més el rally va esdevenir una festa de la fotografia i de la natura. Una organització impecable, cuidant tots els detalls perquè nosaltres només ens dediquéssim a gaudir. Sense dubte, l'essència d'aquest esdeveniment és el companyerisme i el bon ambient que hi ha, tot disfrutant de la fotografia de natura entre vinyes.

Felicitar a tots els participants i agrair a Segura Viudas, organització i jurat la possibilitat de participar i fer possible aquest esdeveniment. Amb moltes ganes ja de #rallysv16!

Roselles entre espigues

dimarts, 28 d’abril de 2015

Prèvia del Rally Segura Viudas



Se m'ha acudit fer una prèvia a la festa de Segura Viudas, ja que un any més l'Heretat convoca el seu rally fotogràfic, que enguany celebrarà la tercera edició. Aquest any dubtava si tornar a provar sort i inscriure'm o no,  ja que serà el segon cop que hi participo al 100%, ja que la primera edició em va coincidir unes hores amb la feina... Però hi ha una cosa d'aquest rally que t'atrapa, et crea com una mena d'addicció, et pica i fa que vulguis participar edició rere edició, és dur, tot i que el principal objectiu és gaudir de la natura i la fotografia en un lloc molt peculiar i amb molta bellesa amagada. Aquesta és potser una de les claus, l'Heretat està enclavada en un racó del Penedès que és com un petit oasis de natura, compost per diferents paisatges, boscos, barrancs, rius, camps de flors i, naturalment mars de vinyes amb tota la fauna que hi viu sigilosament...


Participar representa una gran motivació i alhora un gran repte fotogràfic, et força a intentar treure el millor de tu en molt poc temps. I enguany, si cap, una mica més complicat, havent vist el magnífic treball fet per l'Oriol Alamany durant tot un any a l'Heretat, i de tots els companys que hi han participat en les darreres edicions, això t'obliga a donar un altra volta al paisatge i intentar ser encara més original, per treure la teva mirada més personal al lloc. No serà fàcil, hi haurà la mateixa sensació de nervis, però amb el pas dels clics-clics, tot deixa pas a una jornada magnífica i festiva que ens brinda Segura Viudas, amb una preparació i organització excel·lents, que fa difícil resistir-se a gaudir-ho.


Ens veiem entre vinyes el dia 9 de maig :)!!

dimarts, 10 de febrer de 2015

La muntanya solitària

En la meva última visita als Alps voliem conèixer una muntanya misteriosa, la Pala di San Martino, érem a Cortina d'Ampezzo i vàrem partir cap al nostre últim objectiu del viatge. La Pala de San Martino amb una mica més de 3.000 metres, és prop de la localitat italiana de San Martino di Castrozza. Les imatges que havíem vist d'aquest preciós cim pagaven el viatge de dues hores llargues per anar a conèixer aquesta joia dolomítica.

Cimon della Pala, entre núvols
A l'arribar pels voltants de la zona i al poble en particular, ja varem respirar un ambient massa turístic i alhora curiós, com atrapat en un temps antic d'esplendor, poder per l'esquí, un altre factor que ens va xocar molt. 
El poble queda sota la vall i per començar la breu excursió que porta a peus de la impressionat muntanya cal deixar el cotxe dalt del port i començar una breu i senzilla excursió, fet que fa que sigui un lloc prou concorregut i, a més si hi sumem que hi ha una mena de restaurant o bareto a tocar d'un petit estanyol. 
Tot plegat és una barreja de sensacions molt estranyes, ens feia molta il·lusió conèixer aquesta muntanya, coneguda també com el Cervino dels Dolomites, però la sensació va ser agredolça. Tot l'entorn que hi ha és una pista d'esquí a l'hivern, fet que fa que l'aspecte no sigui gaire bonic, ja us ho podeu imaginar, gespa baixa, pocs arbres... i per rematar-ho tot, aquell bareto amb terrassa. Però aconseguint extreure tota la brossa a l'assumpte a davant nostre teniem una veritable meravella de la natura que, com a mínim, ens va deixar amb la boca oberta. El cim va estar gairebé sempre tapat per un mantell de núvols. 
El vespre no vàrem tindre bones llums i al matí següent, encara de nit, ja érem a peu de l'estanyol, però ni els núvols ni la llum van ser les millors. Però tot i això, no oblidaré mai la tarda, asseguts a dalt d'un turonet, només contemplant aquell espectacle de muntanya, sentint-nos petits, veient com els núvols jugaven a tapar i destapar la seva cara capritxosament i pensant amb la gent que la deu escalar... tot plegat una experiència mística. Penjo un parell de fotografies que vaig salvar d'aquella jornada. Espero que us agradi aquest preciós cim dolomític.

Primeres llums al Cimon della Pala

dimarts, 13 de gener de 2015

Buscant somnis. Sierra de Andújar (II)

Buscant somnis

Després de passar uns dies gaudint d'allò més per la serra d'Andújar torno a casa amb bones sensacions, tot i que en algun moment el desànim volia instal·lar-se en mi. He pogut combinar dues de les meves grans passions, la natura i la fotografia pausadament.
Retornant a les entrades publicades pel Pere Soler i l'Esteve Garriga, en que parlaven dels somnis fotogràfics, la llista, si és cert, és molt gran... enguany he començat l'any perseguint-ne un i aquest era fotografiar el linx ibèric en el seu fràgil entorn, però no ha pogut ser. Algunes coses he fet malament per no veure'l, però com tot a la vida, requereix d'experiència, paciència i voluntat. Per sort, he tingut bons consells de companys que de ben segur m'ajudaran en un futur. Però el gat, no és més que la cirereta del pastís. Cada sortida, cada espera, cada recerca és emocionant, la natura et va regalant petits caramels per anar obrint dia a dia i poder-los assaborir poc a poc. Aquí us deixo una mostra. Espero que us agradin!

Guineu

Últimes llums des de la Serra d'Andújar