dilluns, 24 de novembre de 2014

Rere la fotografia

Cala Frares, amb temporal

Amb aquesta imatge m'agradaria il·lustrar l'esforç que, molts fotògrafs i aficionats a aquest apassionat món, hi ha rere d'una bona fotografia. Per temes personals, aquest cap de setmana no he pogut sortir a fotografiar, això si, he seguit els "partes" meteorològics que en un principi incitaven a agafar els trastos i sortir a buscar la foto. Dilluns al matí si que tenia la oportunitat de sortir, mirant les diferents web de meteo no tenia clar si era o no una bona idea. Havia de ser una sortida propera i, en  aquestes ocasions sempre acostumo a triar la Costa Brava sud. Els "partes" pronosticaven una nuvolositat massa densa, a partir d'un 90%; l'estat de la mar és una cosa que sempre em fa respecte i en aquest cas tampoc era massa optimista: mar de fons i fort onatge... i per rematar-ho alguns pronòstics donaven tempesta a la costa... Amb aquest panorama al cap vaig anar a dormir i al despertar-me ja veuria com estava la cosa. A les 6:00 sona el despertador, revisió de meteo, aixeco finestra, miro el cel i el pronòstic semblant, però sense tormenta aparent en les pròximes hores.
Tot plegat requereix un cert desafiament personal, una lluita entre la ment que et diu: queda't al llit i no et busquis embolics i el cor o l'esperit que sempre té la inquietud o l'instint que rere aquestes ocasions hi pot haver la possibilitat de fer una foto interessant...
Avui no m'ha tampoc m'ha tocat el número premiat. Però d'una cosa si que estic content, he sortit, he seguit el meu instint, tot i lo difícil que a vegades és sortir del llit, tots ho sabem, i a més amb un pronòstic, a priori, desfavorable. Com veieu en la foto, l'objectiu era Cala Frares, tinc fotos d'aquesta preciosa cala a l'arxiu, però cap que em satisfaci lo suficient, últimament m'he centrat en altres cales de la zona i aquesta, per la gran quantitat de fotos que corren per la xarxa, m'imagino que per això, l'he deixa't més aparcada, però últimament m'ha picat el cuquet d'explorar-la amb ulls nous.
A l'arribar a les escales d'accés, ja no ho veia del tot clar, reconec que sóc prudent, però les onades picaven amb força aixecant-se un bon tros enlaire i la mar de fons feia entrar l'aigua terra endins, per arribar a la cala, s'havia de sucar el peu si o si dins de l'aigua... un cop a lloc, vaig tirar unes poques fotos i vaig abandonar. No hi hauria sortida de sol, núvols molt guapos sí, però també una sensació de suspens, per no saber ben bé com acabaria tot plegat, a ratxes, semblava que anava a més. 
Normalment acostumem a ensenyar la part més bucòlica de la fotografia, acompanyat de les fotos que estem més orgullosos, però per aconseguir aquesta foto, abans hi han moltes sortides "nyap" com aquesta d'avui, que no fan més que picar la nostra autoestima, esperant la propera, que hi serà, amb núvols, sí, però, una mica menys ;)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada