divendres, 8 d’agost de 2014

Andújar, en terres del linx (I)



Mirada. Portant la càmera al límit d'ISO

El passat mes de desembre va ser la primera incursió al Parc Natural de la Serra d'Andújar, era molta la curiositat i l'emoció que em despertava poder veure a un dels felins més amenaçats del món, alhora que conèixer el seu entorn i descobrir un nou parc natural.
Situat al nord-est de la província de Jaén, la Serra d'Andújar amb una distribució per deveses, composta majoritàriament per alzines, roures i, esquitxant tot el paisatge, trobem blocs de granit arrodonits entre una extensa vegetació baixa que conformen l'hàbitat ideal pel linx.
La visita va ser molt breu, un sol dia, una primera incursió, no hi havia més temps. Vaig tenir la sort de comptar amb un excel·lent guia de natura, en Carlos de Turismo Verde. Vaig necessitar poques hores per veure que aquell parc era molt més que el linx, aquest era la cirereta d'un pastís en forma de parc natural sorprenent. La sensació d'aquell dia no va poder ser millor, malgrat que el linx no va aparèixer. Era la primera vegada que sentia una emoció semblant a la que pot ser estar fent un safari per l'Àfrica. I realment, estar voltant per pistes i camins, observant tot amb deteniment, intuint els senyals que la natura ens va donant... resulta excitant! Com he comentat, no vàrem tenir la sort de veure el felí, tot i que alguns rastres ens havia deixat, però si que vàrem poder gaudir d'ungulats i multitud d'ocells, com la bonica garsa blava (Cyanopica cyanus). Sens dubte vàrem disfrutar moltíssim, juntament amb les explicacions, coneixements i anècdotes d'en Carlos.


Garsa Blava. En hide.

Amb aquest bon gust de boca vaig començar a planificar una propera sortida, aquest cop amb uns quants dies més i amb la finalitat d'explorar bé el terreny, amb una mica més calma. Fa un parell de setmanes vaig ser-hi, tot i sent estiu, una època no massa propicia per observar el linx, que amb la canícula prefereix buscar llocs més frescos entre les roques i no bellugar-se massa, fent l'activitat bàsicament nocturna. Sense fortuna amb el linx, vaig gaudir molt observant els cérvols, les cries anaven agafen volum i no es separaven del grup. Els mascles començaven a lluir banyes i alguns ja s'entrenaven per la propera brama.


Començant a preparar les banyes...

Serà qüestió de començar a planificar una nova escapada i seguir deixant que aquesta meravellosa serra em continuï sorprenent :)