dimecres, 11 de juny de 2014

II Rally Segura Viudas

El cap de setmana del 17 i 18 de maig es va celebrar la segona edició del Rally Segura Viudas de fotografia de natura, ja es poden veure les fotografies guanyadores i la selecció que n'ha fet el jurat, presidit per l'Oriol Alamany. Aquest cop vaig tindre la sort de poder participar aprofitant totes les estones del dia pasturant per tota l'heretat, buscant quelcom especial. Val a dir que afrontar-se a un esdeveniment com aquest és tot un repte, del qual s'ha de gaudir, tot i que sents la pressió de les hores que van passant i saps que no hi ha marxa enrere, tenim una sortida de sol i un capvespre, 24 hores per intentar treure el millor de nosaltres mateixos, cosa que puc certificar, no és pas senzill.


Melitaea athalia
Una de les coses meravelloses del rally, un cop veient les fantàstiques imatges que ha triat l'organització, és que amb un espai relativament petit i amb 50 persones recorrent els seus camins, queda palesa la importància de la mirada del fotògraf. La natura està allà a fora, per tots igual, però cadascú de nosaltres ha fet una petita extracció i el conjunt no pot ser més sorprenent i variat.

Voldria donar les gràcies a l'Heretat Segura Viudas per organitzar un esdeveniment d'aquesta mena, on promoure la natura no té perquè està renyit amb la indústria i a tot l'equip del Rally, per la fantàstica organització, on no ens va faltar de res i vàrem gaudir moltíssim. I també felicitar a tots els guanyadors d'aquesta edició per les grans imatges. Ha estat un plaer participar i retrobar-me amb altres companys i coneixent de nous, fins a la propera!


Anthirrinum majus. Gràcies Oriol Alamany!

2 comentaris:

  1. Tens raó Xavi, la pressió et pot arribar a bloquejar, jo ho vaig experimentar a la edició de 2013, aquest cop he intentat gaudir de la natura i la convivència amb els demés i si "toca" quelcom... benvingut i sinó queda tot lo viscut.
    Encantat de tornar a saludar-te. ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo fins a mitja tarda, durant les voltes de reconeixement vaig estar bloquejat i fins que no comences a posar fil a l'agulla i poses coses al sarró, la perspectiva no comença a canviar i és curiós, perquè després m'imagino que per la motivació, comences a gaudir i la cosa comença a millorar i ja no ho veus tant negre, jejeje :p

      Elimina