dilluns, 24 de novembre de 2014

Rere la fotografia

Cala Frares, amb temporal

Amb aquesta imatge m'agradaria il·lustrar l'esforç que, molts fotògrafs i aficionats a aquest apassionat món, hi ha rere d'una bona fotografia. Per temes personals, aquest cap de setmana no he pogut sortir a fotografiar, això si, he seguit els "partes" meteorològics que en un principi incitaven a agafar els trastos i sortir a buscar la foto. Dilluns al matí si que tenia la oportunitat de sortir, mirant les diferents web de meteo no tenia clar si era o no una bona idea. Havia de ser una sortida propera i, en  aquestes ocasions sempre acostumo a triar la Costa Brava sud. Els "partes" pronosticaven una nuvolositat massa densa, a partir d'un 90%; l'estat de la mar és una cosa que sempre em fa respecte i en aquest cas tampoc era massa optimista: mar de fons i fort onatge... i per rematar-ho alguns pronòstics donaven tempesta a la costa... Amb aquest panorama al cap vaig anar a dormir i al despertar-me ja veuria com estava la cosa. A les 6:00 sona el despertador, revisió de meteo, aixeco finestra, miro el cel i el pronòstic semblant, però sense tormenta aparent en les pròximes hores.
Tot plegat requereix un cert desafiament personal, una lluita entre la ment que et diu: queda't al llit i no et busquis embolics i el cor o l'esperit que sempre té la inquietud o l'instint que rere aquestes ocasions hi pot haver la possibilitat de fer una foto interessant...
Avui no m'ha tampoc m'ha tocat el número premiat. Però d'una cosa si que estic content, he sortit, he seguit el meu instint, tot i lo difícil que a vegades és sortir del llit, tots ho sabem, i a més amb un pronòstic, a priori, desfavorable. Com veieu en la foto, l'objectiu era Cala Frares, tinc fotos d'aquesta preciosa cala a l'arxiu, però cap que em satisfaci lo suficient, últimament m'he centrat en altres cales de la zona i aquesta, per la gran quantitat de fotos que corren per la xarxa, m'imagino que per això, l'he deixa't més aparcada, però últimament m'ha picat el cuquet d'explorar-la amb ulls nous.
A l'arribar a les escales d'accés, ja no ho veia del tot clar, reconec que sóc prudent, però les onades picaven amb força aixecant-se un bon tros enlaire i la mar de fons feia entrar l'aigua terra endins, per arribar a la cala, s'havia de sucar el peu si o si dins de l'aigua... un cop a lloc, vaig tirar unes poques fotos i vaig abandonar. No hi hauria sortida de sol, núvols molt guapos sí, però també una sensació de suspens, per no saber ben bé com acabaria tot plegat, a ratxes, semblava que anava a més. 
Normalment acostumem a ensenyar la part més bucòlica de la fotografia, acompanyat de les fotos que estem més orgullosos, però per aconseguir aquesta foto, abans hi han moltes sortides "nyap" com aquesta d'avui, que no fan més que picar la nostra autoestima, esperant la propera, que hi serà, amb núvols, sí, però, una mica menys ;)

dimecres, 15 d’octubre de 2014

Vall d'Otal amb llums casuals

Vall d'Otal
Quan planifico una sortida sempre espero que la meteorologia sigui la meva aliada, que pinti un bon cel amb núvols i que a més, si és possible, estiguin ben col·locats en l'escena que vull fotografiar. Sí, això és una mica ciència ficció, tot i que podem preveure una mica què ens podem trobar, amb els mapes que ens ofereix la meteo, jo m'ajudo de webs com el tiempo.es que et permet veure un "hora a hora" què et pots trobar a una determinada localitat i també diferents webs com http://www.meteo.cat/servmet/radar, en el cas de Catalunya o http://www.aemet.es/es/eltiempo/observacion/radar per tot Espanya, on es pot consultar el meteosat, i avaluar la situació de tempestes en temps real. Últimament he pogut comprovar que les tempestes, a vegades són molt locals i, tot i que en el radar pots veure que tens núvols a sobre, la tempesta descarrega amb intensitat a uns pocs quilòmetres enllà. No és gens fàcil interpretar bé la meteorologia i és un dels temes que em vull aplicar, almenys a nivell bàsic, per tal de poder afinar cada cop millor les planificacions.

Però no sempre podem planificar les sortides com voldríem, a vegades tenim guardats uns dies a la feina de fa temps o bé, de cop i volta ens ve de gust escapar-nos i resulta que fa un temps anticiclònic que, a priori, no convida a pensar que tindrem les millors llums per fotografiar. 

Una cosa d'aquestes em va passar durant una de les últimes escapades que he fet a la Vall d'Ordesa, els butlletins ens regalaven cels blaus i un bon sol. Les fotografies que avui us ensenyo són de la Vall d'Otal, un indret que vaig poder descobrir en una breu excursió i em va deixar molt bon gust de boca i amb moltes localitzacions on aprofundir més. Com podeu veure, el cel no és precisament una explosió de colors, senzillament és blau, però no per això hem de guardar la càmera. La llum, sobretot la de tarda o a primera hora del matí, és encara prou rasant i al incidir en les muntanyes de manera més lateral, deixa uns jocs de llum que podem aprofitar. Les parts il·luminades contrasten amb les que queden més a l'ombra i, en les postes i sortides de sol, els pics o muntanyes, es tenyeixen de taronja-vermellós contrasten de meravella amb el cel blau, que amb l'ajuda d'un polaritzador, podem emfatitzar encara més aquest contrast. Al tenir el cel blau, sense núvols, quedarà una fotografia més neta, però no per això menys bonica, simplement, expressen sensacions diferents.

Bany de llum
Espero que us agradin les imatges, en penjo dues d'una composició molt semblant, però volia compartir la subtilesa del canvi de llum en una posta de sol amb uns pocs minuts de diferencia.

Darrera espurna de llum al pic de Tendeñera 

dimecres, 8 d’octubre de 2014

Cascades d'Ordesa


Cascada del Estrecho 
Una de les excursions més populars que hi ha a Ordesa és sense dubte la Cola de Caballo, no envà, ja que els paisatges que recorre aquest sender d'uns 9 quilòmetres són de gran bellesa i permet contemplar una gran riquesa natural. A finals de setembre no esperava trobar-mi massa gent, encara no era l'època forta de tardor i l'estiu ja queda enrere... tot l'aparcament a rebentar! 

Salts d'aigua entre cavitats
La meva intenció era fer la ruta cap al migdia, per arribar al prat de dalt amb una bona llum i després esperar la posta de sol per fotografiar el Perdido, faré un post mes endavant, tot i que les condicions climatològiques no van ser les millors.  
La ruta transcorre vorejant el riu Arazas i permet veure diferents cascades i salt molt espectaculars, que vaig anar fotografiant, fins arribar a la mítica Cola de Caballo.

Rajos de llum a Cola de Caballo

divendres, 8 d’agost de 2014

Andújar, en terres del linx (I)



Mirada. Portant la càmera al límit d'ISO

El passat mes de desembre va ser la primera incursió al Parc Natural de la Serra d'Andújar, era molta la curiositat i l'emoció que em despertava poder veure a un dels felins més amenaçats del món, alhora que conèixer el seu entorn i descobrir un nou parc natural.
Situat al nord-est de la província de Jaén, la Serra d'Andújar amb una distribució per deveses, composta majoritàriament per alzines, roures i, esquitxant tot el paisatge, trobem blocs de granit arrodonits entre una extensa vegetació baixa que conformen l'hàbitat ideal pel linx.
La visita va ser molt breu, un sol dia, una primera incursió, no hi havia més temps. Vaig tenir la sort de comptar amb un excel·lent guia de natura, en Carlos de Turismo Verde. Vaig necessitar poques hores per veure que aquell parc era molt més que el linx, aquest era la cirereta d'un pastís en forma de parc natural sorprenent. La sensació d'aquell dia no va poder ser millor, malgrat que el linx no va aparèixer. Era la primera vegada que sentia una emoció semblant a la que pot ser estar fent un safari per l'Àfrica. I realment, estar voltant per pistes i camins, observant tot amb deteniment, intuint els senyals que la natura ens va donant... resulta excitant! Com he comentat, no vàrem tenir la sort de veure el felí, tot i que alguns rastres ens havia deixat, però si que vàrem poder gaudir d'ungulats i multitud d'ocells, com la bonica garsa blava (Cyanopica cyanus). Sens dubte vàrem disfrutar moltíssim, juntament amb les explicacions, coneixements i anècdotes d'en Carlos.


Garsa Blava. En hide.

Amb aquest bon gust de boca vaig començar a planificar una propera sortida, aquest cop amb uns quants dies més i amb la finalitat d'explorar bé el terreny, amb una mica més calma. Fa un parell de setmanes vaig ser-hi, tot i sent estiu, una època no massa propicia per observar el linx, que amb la canícula prefereix buscar llocs més frescos entre les roques i no bellugar-se massa, fent l'activitat bàsicament nocturna. Sense fortuna amb el linx, vaig gaudir molt observant els cérvols, les cries anaven agafen volum i no es separaven del grup. Els mascles començaven a lluir banyes i alguns ja s'entrenaven per la propera brama.


Començant a preparar les banyes...

Serà qüestió de començar a planificar una nova escapada i seguir deixant que aquesta meravellosa serra em continuï sorprenent :)

dimecres, 11 de juny de 2014

II Rally Segura Viudas

El cap de setmana del 17 i 18 de maig es va celebrar la segona edició del Rally Segura Viudas de fotografia de natura, ja es poden veure les fotografies guanyadores i la selecció que n'ha fet el jurat, presidit per l'Oriol Alamany. Aquest cop vaig tindre la sort de poder participar aprofitant totes les estones del dia pasturant per tota l'heretat, buscant quelcom especial. Val a dir que afrontar-se a un esdeveniment com aquest és tot un repte, del qual s'ha de gaudir, tot i que sents la pressió de les hores que van passant i saps que no hi ha marxa enrere, tenim una sortida de sol i un capvespre, 24 hores per intentar treure el millor de nosaltres mateixos, cosa que puc certificar, no és pas senzill.


Melitaea athalia
Una de les coses meravelloses del rally, un cop veient les fantàstiques imatges que ha triat l'organització, és que amb un espai relativament petit i amb 50 persones recorrent els seus camins, queda palesa la importància de la mirada del fotògraf. La natura està allà a fora, per tots igual, però cadascú de nosaltres ha fet una petita extracció i el conjunt no pot ser més sorprenent i variat.

Voldria donar les gràcies a l'Heretat Segura Viudas per organitzar un esdeveniment d'aquesta mena, on promoure la natura no té perquè està renyit amb la indústria i a tot l'equip del Rally, per la fantàstica organització, on no ens va faltar de res i vàrem gaudir moltíssim. I també felicitar a tots els guanyadors d'aquesta edició per les grans imatges. Ha estat un plaer participar i retrobar-me amb altres companys i coneixent de nous, fins a la propera!


Anthirrinum majus. Gràcies Oriol Alamany!

dilluns, 7 d’abril de 2014

Delta de l'Ebre: VIDA


Les imatges que avui us mostro són de fa unes setmanes, quan vaig anar a fer una curta visita al Delta de l'Ebre, era la segona vegada que hi anava i sempre torno amb la sensació que els racons per veure i fotografiar són infinits, tant com la vida que s'hi respira i s'hi veu. Realment endinsar-te al Delta i recórrer el laberint de camps d'arrossars és, senzillament, entrar en un altre món. A més, el paisatge té la capacitat de capgirar-se en funció de l'època en que ens trobem, a la primavera comencen a inundar els camps i a l'hivern a assecar-se.


Avui, aquest territori, veu amenaçat el seu equilibri natural pel PHN, un transvasament que alteraria, posant en perill, el delicat ecosistema. 



dilluns, 17 de març de 2014

Esclat hivernal

Ja feia dies que tenia ganes de neu i de muntanya, vaig posar rumb cap a Sant Maurici. Taxi, raquetes i cap amunt! Ja ens van avisar que hi havia uns tres metres de neu, el camí d'estiu era irreconeixible, tot era nou, la neu li atorga una majestuositat, si hi cap, encara més gran.
Pujada feixuga carregat amb l'equip, menjar... i, la baixada una mica més complicada, on el primer tram, hagués sigut més prudent fer-ho amb grampons que amb raquetes degut al gel de primera hora. Però la natura ens va recompensar amb un capvespre espectacular, un esclat de llums que podíem gaudir des d'un mirador privilegiat dels Encantats.

Últimes llums amb els Encantats

divendres, 7 de març de 2014

Petits, grans paisatges


Tots ens hem sentit petits enmig d'un gran paisatge, ens captiva i ens emociona. Grans muntanyes, deserts, mars o petites cales... tot paisatge està format per petits grans paisatges, una flor, una roca, una petxina, un arbre, textures... infinits elements.


En aquesta entrada volia fer un petit homenatge a aquells elements que ens trobem escampats per la natura i que formen paisatges i, per si sols, poden ser una motivació a l'hora de sortir a fotografiar. També, en dies que la climatologia no acaba d'estar de la nostra part, són un gran aliat. Aïllar un element i jugar amb ell, buscant diferents punts de vista o aportant-li llum, ens pot fer passar bones estones.



M'agrada passejar i anar buscant i mirant si trobo algun element diferent, que em cridi l'atenció i intentar fer-li una fotografia, "a veure que en surt!" i de vegades em sorprenc com d'una cosa tan petita, en pot sortir una foto que pot transmetre allò que buscava :)
Espero que us agradin les imatges d'aquesta natura més íntima.


dimarts, 25 de febrer de 2014

Abstraccions i altres proves


Diumenge vaig dedicar el dia a conèixer i buscar nous racons pels voltants de Lloret de Mar, per planificar alguna propera sortida. També volia veure com queia la llum del capvespre i comprovar que el cel, completament ras, no em va ajudar gaire (gens) a crear cap joc de llum. Vaig fer la foto de rigor i vaig començar a jugar una mica amb el tele, tot buscant alguna abstracció, no són cap meravella però m'ho vaig passar bé :), deixo alguna de les imatges.





dilluns, 17 de febrer de 2014

Dies de boira

Primera entrada al bloc i m'agrada començar amb una sortida d'aquest passat cap de setmana al Montseny. Un lloc pròxim i un dia d'aquells que són per guardar-se a casa, abraçats a una manta. Però m'agrada sortir a fora en dies com aquests, olor a terra humida, cel amenaçador i la boira rondant per les muntanyes... bons ingredients per a la fotografia! Precisament la boira era el meu objectiu. Confiava que acabaria baixant i vaig decidir esperar, vaig tindre sort i així va ser, per uns instants. Com sempre, cal ser pacient i esperar el moment oportú!
Espero que ús agradin les fotos i sigueu benvinguts al bloc!


Moments abans que la boira fes acte de presència
Ara sí, la boira va aparèixer
La boira sempre dóna un toc de misteri a les imatges