dimecres, 9 d’agost de 2017

Pot ser infinit un paisatge?

Fotografies aquí, allà i més enllà. Vivim dins d'una esfera de 360º on sembla que tot estigui ja fotografiat. Antigament, quan la fotografia de natura es mirava en clixés i cada fotograma es contemplava com una petita obra, feia més difícil la popularització massiva que avui inunda les xarxes en debats dels peròs i contres.

Stellisee, 9 anys enrere. Una de les meves primeres fotografies en el món digital


Un paisatge és infinit?

El límit del paisatge és el mateix que interposem a la nostra imaginació? És la nostra mirada qui determina si tot està fotografiat? Avui en dia, moltes de les localitzacions icòniques, llunyanes o properes, podem dir, que tenen una postal que les defineix. Penso que això no és pas ni bo ni dolent. Senzillament és la conseqüència lògica de la fotografia de natura actual. Tots volem tenir aquella imatge que, clics abans, algú va aconseguir gravar a la nostra memòria l'associació entre lloc i fotografia.

Ara fa 9 anys, quan vaig visitar per primer cop el llac d'Stellisee (Suïssa) i feia els meus primers passos en el món de la fotografia digital, inconscientment, la meva mirada va emmarcar la fotografia més coneguda del Matterhorn. Inconscientment? Possiblement, no. Segurament fruit d'estar exposat, directe o indirectament, a infinitat d'imatges que van deixant pòsit al nostre subconscient.

Gairebé segur, si pensem en una localització per fotografiar el Matterhorn, ens vindrà al cap, com a primera opció, les mítiques dues pedres del llac Stellisee i el majestuós triangle al centre i, en veu baixa, sospirarem, per tenir sort que els núvols ens deixin veure una escena hipnòtica.

Fem més preguntes. Un paisatge és infinit? Ens farem les mateixes preguntes d'aquí, posem pel cas, 10 anys? Si tot va bé, seguirem tenint un Matterhorn, un llac on reflecteix la seva silueta i dues pedres perfectes per compondre. I clar, alhora, milions d'imatges produïdes per milions de mirades d'arreu del món, que cada any, literalment, fan cua en un pam de terra, per donar el seu punt de vista d'un entorn màgic. Però... és o no és infinit? Pot arribar al cas que ens avorrim de la fotografia perquè tot ja estigui plasmat del dret i del revés?

Pot semblar una reflexió fosca o pot derivar en què el millor és agafar els bàrtuls i dedicar-se a una altra cosa. Posem una mica de música a la reflexió. La combinació de notes musicals, ritmes, instruments, textures vocals... forma un abecedari on les possibilitats per compondre semblen infinites. I la fotografia, no passa el mateix?

Sempre m'agrada pensar que els petits detalls, són els que marquen aquell petit límit entre el comú i l'extraordinari. I la natura, si som pacients, ens acostuma a regalar, moments difícils d'oblidar, normalment, tant efímers com volàtils. Tan màgics, com poc freqüents. El paisatge és viu. Mes a mes, va adquirint matisos diferents. Arbres, herba, aigua, roques, plantes i flors, núvols, neu... tots els ingredients que necessitem per coure una bona fotografia poden donar-nos aquell punt, que pot fer que la nostra fotografia sigui única.

Com dibuixar un paisatge únic?


Un paisatge únic no és res més que aquell que construïm, un cop en el lloc, recorrem amb la mirada i ens impregnem pel que veiem. No vol dir necessariament que ningú abans hagi fotografiat quelcom semblant. Per arribar en aquest punt, un cop més, he de posar de manifest, el que considero molt més important, que no pas el fet de controlar a la perfecció la tècnica fotogràfica. És la mirada única, personal, de cada un dels que ens acostem, amb els ulls ben encuriosits, davant un paisatge. Intentant esborrar per un moment tot el backup que portem a la motxilla visual de milions de fotos vistes per fer-nos una idea d'allò que ens trobem un cop estem, cara a a cara, amb el lloc somiat.

Associació lloc-fotografia. Possiblement la vista que a tots ens ve a la memòria quan pensem en aquest indret

Hem de decidir si volem fer només una còpia d'una magnífica fotografia o volem fer, també, la nostra fotografia. Millor o pitjor. Però feta amb les eines i la nostra collita personal, que no és una altra, que la inspiració que hem recollit, fins avui dia de tots aquells fotògrafs que admirem i que gràcies a ells, creem el nostre estil, la nostra mirada.


Per il·lustrar l'entrada comparteixo tres fotografies. La primera de totes, és la llavor d'aquesta entrada. Una imatge que vaig fer quan encara no tenia gens clara la tècnica. Ni utilitzava filtres i menys encara, disparava en raw. Senzillament, fotografiava en manual, deixant-me endur per allò que creia que era correcte i m'agradava. Les dues imatges següents mostren aquella imatge que considero que defineix la "localització" i la darrere, la meva interpretació.


Un cop arribat al lloc, per sort vaig tenir temps de fer una cosa que m'agrada fer. Recórrer el paisatge amb la mirada, racó a racó. Asseure'm al lloc, captar les sensacions i buscar aquells elements que poden transmetre tot allò que sento en un petit fotograma. Potser el més difícil i alhora el més màgic de la fotografia de natura. I després, la natura fa la resta.


Intentant construir una imatge diferent, buscant donar la volta al lloc


dilluns, 2 de maig de 2016

Rally Segura Viudas i altres localitzacions icòniques


Nit estrellada amb Montserrat al fons
Quan la primavera comença a treure el cap vol dir que el ral·li de Segura Viudas és a prop. Enguany se celebrarà la quarta edició d'aquesta trobada, on un grup de fotògrafs, campem lliurement per les vinyes buscant allò que ens crida l'atenció.
Apuntar-me un altre cop al ral·li de Segura Viudas? Aquesta era la pregunta que em feia dubtant de si tornar o no a presentar-me. La resposta a la pregunta és la sensació d'emoció barrejada amb nervis que sento quan les dates s'aproximen.

Un exemplar d'abellarol molt recelós, fent esperes a prop vaig poder fer-li un retrat de lluny
De la mateixa manera que m'agrada molt anar a fotografiar a llocs icònics de la nostra geografia, un pèl ja explotats, com pot ser la mítica cala dels Frares, a la Costa Brava, amb el propòsit de donar-li una volta, esprémer més el paisatge i fer que el cap tregui fum tot buscar el matís que tot ho faci diferent.
Aquest és un dels motius pels quals enguany tornaré a campar entre les vinyes de l'Heretat, intentant sorprendre la mirada amb alguna cosa diferent, allò que fa tant difícil la fotografia de natura i, alhora, tan apassionant. 
Un altre motiu és aquell meravellós ambient que es respira durant les 24 hores que transcorre el ral·li. Retrobar-te amb companys, posar cara a altres de nous, tot comentant batalletes entre una bona copa de vi. Ens retrobem dissabte!

Podeu veure la selecció del jurat de la passada edició en aquest enllaç

Camp de rosselles

dimarts, 23 de juny de 2015

Exposició: Costa Brava, obsessió per la puresa



Em fa il·lusió anunciar-vos que el proper dia 11 de juliol presentaré la primera exposició que faig en solitari. Les imatges que s'hi podran veure són una mostra del treball que estic realitzant a la Costa Brava en els darrers anys. Moltes d'elles són fotografies ja icòniques de la Costa Brava, on l'objectiu que persegueixo és immortalitzar aquelles cales i racons que encara perduren en un important grau de puresa i que encara no estan del tot contaminades per la mà de l'home, i també aquells que comencen a perillar i caldria tenir encara més cura si cal, degut al seu valor natural. 

Esteu tots convidats el proper dia 11 de juliol a les 19h a La Createca, al carrer Comte Borrell 122 on farem la inauguració. L'exposició es podrà veure fins el dia 11 d'agost.



dissabte, 6 de juny de 2015

III Rally Segura Viudas

Fa uns dies publicava en l'última entrada del bloc una prèvia amb la il·lusió que em feia participar en el Rally Segura Viudas d'enguany. El que no em podia imaginar seria el resultat final. Quan el passat dimecres es va fer pública la galeria de les 50 fotografies seleccionades, en veure que en tenia una entre elles, ja era tot un privilegi. El resultat em va sorprendre tant que, sense saber encara el veredicte final, vaig desestimar qualsevol possibilitat de rebre premi, i quan vaig saber que havia obtingut el primer premi de fauna la il•lusió va ser màxima!

La fotografia guanyadora és una granota comuna al riu Bitlles que va posar-se molt bé entre les algues.

Granota comuna, al riu Bitlles, primer premi categoria fauna
Un any més el rally va esdevenir una festa de la fotografia i de la natura. Una organització impecable, cuidant tots els detalls perquè nosaltres només ens dediquéssim a gaudir. Sense dubte, l'essència d'aquest esdeveniment és el companyerisme i el bon ambient que hi ha, tot disfrutant de la fotografia de natura entre vinyes.

Felicitar a tots els participants i agrair a Segura Viudas, organització i jurat la possibilitat de participar i fer possible aquest esdeveniment. Amb moltes ganes ja de #rallysv16!

Roselles entre espigues